divendres, 10 de gener del 2014

La Neorural

Diumenge 15 de desembre de 2013
Sta Maria de Martorelles (Vallès Oriental)
25km - 1400+ - 3:22:28



La Neorural era una d'aquelles curses que sense ser ni molt menys la meva distància tenia moltes ganes de córrer. A principis de l'any passat vaig fer un tast del recorregut de la primera edició i la veritat és que em va encantar per la quantitat de corriols salvatges que tenia, cosa que no em pensava que al costat del mar hi hagués una muntanya tan ben parida. Les grans sensacions que vaig tenir a la cursa dels Cingles unes setmanes abans em van fer decidir a inscriure'm en aquesta fenomenal cursa per la Serra Litoral.

Arribo a les 8 del matí al Poliesportiu, fot una rasca que flipes, agafo el dorsal, peto la xerrada amb tots els amics i companys que m'hi vaig trobant i em situo a la linia de sortida.
A les 9 donen la sortida, donem la volteta de torn pel poble, cap amunt per això, i seguidament anem a la recerca del 'festival'. Ja al primer quilòmetre, al virar cap a un corriol salvatge de pujada em trobo amb un tap, merda! ja m'enfredo, paciència!. Espero durant uns quatre minuts petant-la amb els companys que m'envolten...ja em toca el torn de pujar, tots en fila india. Arribo a d'alt, 'tramillo' de pista d'enllaç i cap abaix cagant llets, un, dos corriols salvatges amb algún petit tap pel mig encara, ja txalo!. Al km 5 em trobo a la Pilar quan estic agafant un altre corriol. Junts fem un parell de corriols ben parits de baixada. Trobem primer avituallament al km 6, got d'aigua i cap amunt, ara un altre corriol de pujada amb regarot pel mig inclos, curt però intens, segueixo txalant!. Txalant, txalant per corriols assassins de baixada i de regarots de pujada, amb algún tramet de pista d'enllaç que altra, arribo al km 11 on trobo l'avituallament de les antenes i un fotiment de corredors avituallant-se. Aquest si que m'el passo pel 'forro', ja estic cansat d'aglomeracions, és la meva per poder tirar milles i rodar tranquil entre tanta bellesa.



Surto cagant llets del de les antenes, ziga-zaga de baixada amb vistes al mar i cap abaix fotent alguna destral que altre. El meu ritme comença a ser frenètic. Al 13 pujadeta maca, en aqui ja em trobo a gent que està pagant les conseqüències d'un inici massa ràpid....passo a uns quants. Al arribar d'alt enllaço corriol rera l'altre, un, dos, tres...tots ben tapadets entre tanta vegetació, regarots i pedra. Uff!!! quin festivaaal!. Al arribar al 20, tramet de pista de baixada, segueixo passant a companys...ja sento els Koala's fent xirionol.la a l'avituallament del castell...arribo fort, començo a pujar corriol amunt, la gent va cansada, jo estic beee, content, disfrutant de la cremada de pota!. Arribo a d'alt i em trobo el Koala vestit amb el seu habit de monja...guapuuu jajaja!!, el Rastas fotent suc als gots...saludo als amics, em diuen que tres més de baixada i s'acaba el festí...doncs a fonduuu fins el final...més corriols salvatges, algún tramet pistero d'enllaç, alguna destral que altra, més corriols salvatges...quina delicia!!! Mmmmmm...arribo a la última baixada, veig el Poliesportiu al fons, sento l'alè del meu perseguidor...uff, em calento, canya a les potes apretant el cul al màxim!....uuueeee!! però si estic esprintant!!...o ell o jo.....creuo la linia d'arribada...jo!.
Recomano aquesta cursa, imprescindible si us van les animalades corrioles, ben organitzada i marcada. Feu mitja o llarga distància, és igual, en aqui teniu una cursa amb un recorregut deliciós. Enhorabona el Gerard Martinez i l'Esteban Monje pel seu primer i segón lloc, i enhorabona també a la Mesi Arcos pel primer en fèmines. I com no, felicitar el Santi i la Mª Rosa per muntar una cursa tan deliciosa i ben parida.