MontserratXtrem!

Diumenge, 29 de desembre de 2013
El Bruc (Anoia)
24km - 2200+

Per segón any consecutiu els Patidors muntaven el seu sarao montserratí de finals d'any, l'any passat van muntar la seva primera extrem, tota una animalada de quilòmetres i desnivell que per desgràcia no la van poder culminar de lo dura i extrema que era. Aquest any el recorregut no era tan pretenciós i aquest cop sí, era ben assolible, tot i així seguia sent un recorregut dur i molt exigent.

A dos quarts de sis ens donem cita a el Bruc tot el grup de corredors, sóm uns 15, conec a la gran majoria: El Presi, el Rami, l'Isma, l'Uri, el Gerard, l'Ivan, la Dolors, el Marc, l'Ivàn...practicament tots ells són grans bestioles pardes amb els que he coincidit en moltes mogudes tant en entrenos com en curses i ultres oficials.

Sortim direcció Can Jorba, els tres primers quilòmetres són pisteros i molt ràpids, els fem de 'txatxara' parlant de mil-i-una batalles, del calendari de curses que s'ens ve a sobre etc. Sobre el km 3 comença la festa, encara de nit, iniciem la pujada al Camí dels Francesos, jo estic en el grup de darrera, tinc les potes toves ja que he estat tota la setmana entrenant molt degut a que estic de vacances, i sé segur que avui pagaré car totes les animalades que he fet...la pujada m'enganxa en fred i amb mal de cames, procuro agafar un ritme adequat per anar pujant sense cremar-me, total, 600+ en 3km només començar requereixen seny. Curva a la dreta, curva a l'esquerra, pedres aqui, roca en allà, patxim patxam arribo al Camell de Sant Jeroni on m'esperen el Presi i els demés.

Esperem a que arribin els companys que anaven darrera meu, tres d'ells decideixen anar al seu ritme i fer menys recorregut, total, amb el track no tenen pèrdua.

Nosaltres baixem per un corriol tipic montserratí ben maco, salvatge i estret fins a agafar la Canal del Migdia i d'allà fins el Torrent del Migdia on iniciem l'ascens al Montgrós via Canal de la Salamandra que per cert de pujada és la canya!. Al arribar a la Font de la Cadireta ens parem a observar a unes cabres trepant per una roca ben vertical, realment espectacular!!!.

Un tros de pujada més i arribem al Montgrós, ja de dia, curiosament avui no fa tant d'aire, les vistes en aqui són espectaculars i el dia està ben clar. Sortim ràpid d'allà per no enfredar-nos i fem la carena fins el Coll del Montgrós i baixem fins al PR, que guapa aquesta baixada, acostumat a fer-la de pujada que té tela, de baixada és brutal, en aqui toca interactuar amb els arbres i demés malesa silvestre.

Arribats el PR, seguim el corriol marcat, ben maco també, amb tendència a anar pujant, el Presi va cagant llets i els demés darrera, tots en fila, passem pel Bassal dels Avellaners, pel Coll de les Comes amb el seu gran Cilindre, després pel Coll del Miracle...entre aquest coll i la Canal Ample parem a esmorzar al solet. Seguim fins a la Portella i en aqui agafem el camí que ens porta cap a la part més dura i tècnica de la jornada. Iniciem el tram d'Agulles, arribem a la corda, m'encanta pujar-la...mentres la anem pujant un per un, el Presi ens va grabant i fent fotos. Seguim pujant, baixant, tot terreny ferèstec i salvatge, ben tapat pels arbres però de tant en tant anem a parar a petits miradors naturals o podem gaudir de les espectaculars agulles i paissatges fins a arribar al Portell Estret.

D'es d'aqui connectem amb la Canal Ample per desviar-nos a la zona de Frares Encantats...més de lo mateix, pujades i baixades tècniques i salvatges, més pedra, més roca, més diversió. Arribats a una bifurcació ens desviem cap al tram equipat de Coll de Port, que nosaltres farem de pujada. el primer tramet pujem per canaletes petites algunes ajudats per corda, altres agafant-nos als troncs i arrels. La tercera corda passa entremig d'una roca, com una xemeneia, jo que sóc un xic gran, m'haig de recargular per passar entremig. La quarta és fa molt bé i ja a d'alt el coll iniciem la baixada per un tram de cadenes, claus i barres que fan les delicies del personal. En aqui cal remarcar la baixada de la Dolors rapel.lant.

Un cop tots abaix enllaçem altre cop pel PR, i al Pas dels Princeps iniciem l'ascens a la Miranda dels Ecos, pujada d'uns 200+ facileta però molt divertida amb algún tramet a quatre grapes. Un cop al Mirador ens deleitem de les increïbles vistes, tirem unes fotos, i tirem milles fent tots els petits puja-baixes entre la roca de la zona d'Ecos, fins agafar un desviament que ens fa pujar a un collet amb unes vistes espectaculars, i des d'aqui iniciem una altra baixada ben salvatge i molt pedregosa amb corda inclosa, on t'has d'anar agafant a lo que et trobis per davant per no fotre't un 'talegasso' del quinze de lo molt que arriba a patinar...aquesta baixada ens deixa altra cop a la Font de la Cadireta, en aqui decidim no baixar per la Canal de la Llum i pujar per la Canal de Sant Jeroni perque el temps se'ns fot a sobre. En cambi, decidim cambiar el recorregut i baixar al Torrent del Migdia primer i pujar a Sant Jeroni via Camell, per les marques del PR. Aquest tram no és tan dur com el que voliem fer primer però són 300+ en un quilòmetre per corriols silvestres amb roca en alguns llocs. En quant a mi, ja vaig fet caldo i la pujada a Sant Jeroni la faig despenjat del grup i amb les potes cremant-me per tot arreu. Aquests 300+ els faig amb reductora i cap amunt. 

Al Camell m'estàn esperant els companys, però com que saben que em conec el camí en no res s'em tornen a escapar i connecto amb ells al Mirador de Sant Jeroni, que per cert allò sembla can pixes, amb tot plè de pixapins i guiris. Foto de turno i ara sí, cagant llets pel Camí dels Francesos (sort per mi que fa baixada jeje) amb la gent picant-se entre ells, amb alguna parada per les enrampades del crack Marc Palacios...sort d'això perque el Presi i jo haguessim anat treien la llengua jeje.

Arribats abaix, el mateix tram pistero de l'anada i cap el Bruc, jo en aqui ja no puc córrer, vaig petat, sort de la Dolors que es queda amb mi i junt amb el Presi arribem a el Bruc on ens espera tota la colla. Birreta de turno petant la xerrada i tots cap a casa ben contents per haver viscut una gran i agradable jornada.

Donar les gràcies els Patidors pel recorregut tan xulo i dur que ens van muntar, m'ho he passat de puta mare tius!, a veure amb que ens sorpreneu l'any que vé. Gràcies a tots els que hi vau participar pel gran dia que vam passar.