dimarts, 22 d’abril del 2014

Trèvol del Taga

Dilluns 14 d'abril de 2014
Ribes de Freser-Pardines-Ogassa (Ripollès)
62km - 4000+ - 14:25:00


Tots els que em coneixeu sabeu que m'agraden els bons 'saraus' i els que monta en Josep Artigues són lo millor de lo millor, pur espectacle!!, són com focs d'artifici en plena naturalesa. Això sí, durs de collons de mico, que com t'enganxi en un mal dia et poden fer molta 'pupa' les potes.
Quan el Capi em va comentar que tenia en ment fer una ruta que pujés al Taga tres vegades per tres vies diferents se'm van fer les dents llargues. Aquest cop el recorregut no estava 'trackejat', tot estava en el cap del Mestre però més o menys ja ens havia fet a tots els que hi participàvem cinc centims de per on passariem.
El Bar Gusi de Ribes és el punt de sortida del recorregut, quedem a tres quarts de set per esmorzar. A quarts de 8 sortim direcció al primer dels Taga, 6km 1100+ que per sort són només començar i els fem la mar de bé. És tracta d'una pujada entre el bosc en el seu primer tram inicial per després pujar empinat a camp obert gaudint d'unes vistes espectaculars en tot moment. Arribem a d'alt entre la boira, foto de turno al cim i ara toca baixada dreta camp a través en el seu primer tram per acabar per un tram corriolero ben xulo fins a Pardines. Aquesta baixada la desconeixia totalment, molt guapa i sempre gaudint d'unes vistes paradisiaques.
Arribats a Pardines parem a esmorzar vora una taula a l'aire lliure a la plaça del poble i com no podia ser d'altra manera amb una bona cerveseta. El Jose i el Marc ens deixen aqui i se'n tornen cap a Ribes. Els demés seguim direcció a la Collada Verda pel Camí d'en Rovira, un camí corriolero molt xulo sempre ascendent que ens deixa a una pista on des d'aqui anem fins a la collada. A partir d'aqui anem a parar a un prat verd que sembla planer però que va pujant i pujant plè de tous d'aigua amagats entre l'herba que hem d'anar sortejant fins a arribar a una tartera que el passem sense tenir clar per on creuar-la, quan aconseguim sortir-ne anem en diagonal al cim fins connectar amb a un caminet fresat que ens porta fins al segón Taga. L'últim repetxó de 300+ se les porta. Arribem a d'alt, foto de turno i baixem en busca del coll on des d'aquí ens enfilem cap al Puig Estela, 300+ més crestejant amb força pedra fins a Coll de Pal.
La baixada a Ogassa la fem bàsicament per corriolets alguns d'ells amb forçes esbarzers sempre evitant al màxim la pista forestal. Al principi a camp obert llepant el sol del migdia i en la seva part final entre el bosc. Aquests deu km de baixada fins a Ogassa em deixa força tou. Arribem a Ogassa sobre les quatre de la tarda amb una gana del quinze on parem a dinar a la terrasseta d'un bar i de pas unes Volla que senten a glòria.
Un cop amb les piles ben carregades ataquem el tercer Taga, seràn uns 8km amb 1100+. Sortint d'Ogassa agafem una pista que va pujant però que es fa força agraïda fins agafar un corriol força dret que ens deixa a un Mas on enllaçem amb una pista asfaltada que és fa molt empalagosa de lo llarga que és. Al arribar a St Martí d'Ogassa carreguem aigua en una font i d'aqui cap a Coll de Jou. Ja tenim el Taga just a sobre i almenys jo vaig força tocat. La última pujada és molt empinada i em mentalitzo de que o li foto un parell d'ous o ho passaré molt malament. Patxim patxam, passa a passa i amb molt d'ímpetu arribo millor del que em pensava a d'alt. El Juanlu i el Xavi han pujat cagant llets, els demés hem anat fent. Arribem a d'alt sobre les 19:30, ens fem la foto de turno i celebrem el tercer Taga a base de Ratafia que senta a glòria. Ens falta la baixada a Ribes i ja tenim el Trèvol al sac.




Baixem un tros per la mateixa banda que em pujat i agafem un corriol ben juganer entre el bosc que el faig cagant llets amb el Xavi i que ens duu a una pista. Esperem els companys i junts fem el tram de pista fins a Bruguera on aprofitem per carregar aigua. Ja és de nit, ens posem els frontals...sortint del poble agafem un corriol amb molta pedra fins a arribar a una ermita i des d'allà enllaçem amb una pista que se'ns fa molt feixuga...trencall a la dreta per més pisteta fins arribar a un corriol que ens durà fins a Ribes de Freser.   
Ha estat una gran i dura jornada la viscuda avui amb els amics Tallaferro, però quan es disfruta d'aquesta gran companyia i d'un recorregut tan esquisit com aquest no hi ha duresa que valgui, tot just el contrari, tot és fa molt agradable. Gràcies per tot Capi.

Track de la ruta