dimarts, 13 de setembre de 2011

Cavalls del Vent

Dies 27-28-29 de juliol de 2011 (3 etapes)
Parc Natural del Cadí-Moixeró
80km - 6096+ - 19:40:00


Després de descansar deu dies sense pràcticament fer res d'esport, recuperant-me de l'esforç realitzat a la UT-UI d'Andorra que em va deixar una gastroenteritis del quinze i sense poder córrer en una setmana tocaba fer la travessa de la Cavalls del Vent, em feia molta il.lusió fer-la ja que era la primera vegada que feia una cosa d'aquests tipus, també m'interessava conèixer el recorregut de cara a la cursa sub 24 que fan al octubre i en la qual estic inscrit. En aquesta travessa m'acompanyaven el Jordi Cols "tigre" i el seu amic Ernest de Bescaràn, també runner. La idea era fer-la integrament caminant i en tres etapes per poder disfrutar de l'entorn però sabent de quin peu calçen aquest parell tenia clarissim que seria un CA-CO (caminar-córrer). 

Dia1 Refugi del Serrat de les Esposes - Refugi Lluis Estasen

Són les 7 del matí, acabem d'arribar al Refugi del Serrat de les Esposes (1511) des de Riu de Cerdanya, des d'aqui comença la nostra aventura. Enfilem pista forestal en amunt direcció al Refugi dels Cortals, són uns 100m +, la temperatura és ideal ja que ha estat plovent durant tres dies seguits, el cel esta un pèl tapat però sense perill de pluja. Al cap de mitja horeta agafem un corriol, en aqui el Tigre troba un cep ben collonut al marge del camí..en una mitja horeta més a pas ràpid arribem al refugi, d'aqui  agafem un trosset de pista que al cap de res les marques taronjes ens fan agafar un altre corriolet que va planejant i pujant, és un corriol força técnic i molt xulo!, anem pujant fins arribar al Coll de Vimboca i a partir d'aqui la pujada es va accentuant, al ritme que portem ja començar a apretar les potes,. 

En tres km arribem al Serrat de la Muga (2208) en aqui fem una parada técnica per menjar una barreta i aprofito per posar-me els guants però no puc, tinc les mans gelades i necessito que l'Ernest m'els posi jaja, per alguna cosa em diuen Yakman l'home de gel jaja. Si no fos per la boira en aqui les vistes serien impressionants. Seguim pujant amunt, arriba un punt que em de grimpar un pelet i llavors la cosa s'estabilitza, en aqui hi ha una banda en la qual podem disfrutar de les vistes. Seguim, arribem a un punt que agafem una baixada técnica entre una mica de tartera, estem als voltants del pic del Comabona, però no el pujarem. Aprofitem per córrer, el paissatge aqui és impressionant.


Arribem a baix, una petita pujada entre prats verds i baques i ja podem veure el Refugi de Prat d'Aguiló, una mica de "trote" i ja arribem al refugi. En aqui aprofitem per esmorzar-dinar, "enviar uns fax" i seguim camí cap al al Refugi de Lluis Estasen, tenim sobre unes 3h però em de coronar el gran pepino de la jornada que és el Pas de Gosolans. El terreny va pujant, seguim un corriol estret que va fent eses, és força accentuat i amb el pes de les motxiles i el ritme que portem, sempre ràpid i constant fa cansar molt. Tot el voltant és escarbat i pedregós, alta muntanya total. Quan arribem a d'alt el Pas de Gosolans (2430) el paissatge és brutal, tot una extensió plana de prats, quina verdor!, i si no fos per la boira les vistes serien impressionants. Després de les fotos de torn seguim el caminet entre els prats en direcció a la Serra Pedregosa i d'aqui una baixada entre prats també en alguns trams força técnica, la boira cada cop és més bestia. Al cap de poc arribem fins al Collell (1845), en aqui la boira ja deixa d'estar present, i agafem una pista en direcció al Refugi de Lluís Estasen, ja estem al massís del Pedraforca, no el podem divisar perque hi ha boira al cim. Seguim la pista i al cap d'uns minuts ens cau un xàfec, al principi força intens però en deu minuts para de ploure. Ara ja és tot baixada fins al refugi. Arribem al refugi sobre les 15h i pensem que hem anat massa ràpid, calculavem arribar a les 17-18h, quina mala planificació que portem jajaja. En aqui soparem i passarem la nit, això si, que no faltin les birrilles per la tarda.


Dia 2 Refugi Lluis Estasen - Refugi del Rebost


Ens llevem a les 6:00 del matí i baixem per esmorzar i seguir el nostre camí, el Makoki (el guarda del refugi) ens prepara un gran esmorzar que consisteix en una torrada amb dos ous ferrats i pernil passat per la paella, ens dóna el dinar per emportar i sortim direcció cap al Refugi del Gresolet. Just sortir d'Estasen agafem un corriol que fa baixada, és un tram molt complicat perque la nit abans va estar plovent tota la nit i rellisca molt, ens hem d'anar agafant amb els arbres i branques que ens anem trobant. En uns 40-60' arribem al Refugi del Gresolet, fitxem i enfilem camí amunt cap el Coll de la Bauma (1577), una pujada de 2 km i 350m d+, és fa durilla però anem fent, al arribar a d'alt agafem una pista de baixada que ens porta cap el Coll de la Bena i després cap el Collet de Murcarols i després cap el Bastareny (904), l'alçada mínima de la nostra ruta, tot aquest tros no té cap tipus de dificultat técnica, en aquest tram tot és bosc, res a veure amb l'altra banda del Cadí. Al arribat al Bastareny començem a pujar, ens queden uns 5 km de pujada fins al Refugi de Sant Jordi i uns 660 d+, uuuffff!!! la que ens espera, el sol ja apreta!. 


Al cap d'1km trobem els Empedrats on el terreny és tot pedra i em de travessar el riu sortejant pedres, el paissatge és realment preciós i fresc, realment impresionant. Passats els empedrats agafem un corriol de pujada que amb el sol que està fent ens trinxa les potes. Jo vaig darrere del tigre i l'Ernest però arriba un punt que em sulfuro i començo a tirar a pinyó, els meus dos companys flipen amb la meva empenta però és que em moro de ganes d'arribar el refugi i no estic per osties. Arribem al refugi exhausts del pepinaco que acabem de pujar i ens aturem al Refugi de Sant Jordi per fitxar i dinar.
En una hora sortim cap a fer l'ultim tram de la jornada que ens portarà fins al Refugi del Rebost. Ens queden uns 12 km i 650m d+, o sigui un parell de puja-baixes i un pepinaco. Sortim del refugi escopetejats cap avall, fot bastanta calor, baixem fins a Escriu, llavors trobem una petita pujada dura de 200m d+ en 1'5km que ens duu fins el Collet d'Escriu i llavors agafem un tram de baixada que ens porta fins a Cal Tigent, aquest tram de baixada el fem corrent. Aqui comença el nostre "pique", anem folladets cap avall, agraim que aqui anem coberts del sol gràcies als arbres alts que hi han, al arribar abaix passem el riu, i cap amunt direcció el Collet de la Ferreria i el refugi, tot aquest tram el fem corrent. És un tram adequat per córrer, anem molt picats, jo agafo la davantera i el tigre i l'Ernest van llepant pota. En uns 3-4 Km passem la carretera i agafem una altra camí de pujada, el tigre és despenja i ens quedem sols l'Ernest i jo. El camí cada cop puja més i més, sort que el sol no ens toca, el camí és brutal però es fa molt dur, al cap d'un parell de kms l'Ernest em fot l'atxassu definitiu que m'és impossible seguir, com puja el molt "cabrón" jajaja, desisteixo de seguir-lo, tot i així el vaig veient de lluny, segueixo pujant, una mica "pàjaro" per cert. La pujada se'm fa eterna però com que ja estic curtit en aquests tipus de patiment mental, amb molta paciéncia arribo al Refugi del Rebost sobre les 16'30 de la tarda. El tigre arriba uns 5 minuts més tard que jo, quasi m'atrapa el tiu!. El que tenia que ser una caminada tranquila acaba sent una cursilla de trail running. En el refugi, ens dutxem, fem unes birrilles, descansem, sopem i a sobar-la!. Ara ens queden 19 km i 800m d+. Ja quasi ho tenim fet això.


Dia 3 Refugi del Rebost - Refugi del Serrat de les Esposes

Sortim a les 8 del matí després d'un bon esmorzar a base de cafè amb llet, suc de préssec, torradetes amb mantega, melmelada i una miqueta d'embotit. Fins a arribar al Refugi Niu de l'Àliga (2520) ens separen uns 6 km i 880m d+, la pujada és molt dreta i dura i conforme anem agafant alçada notem que la rasca cada cop és més intensa. El paissatge és va tranformant en alta muntanya i es torna realment espectacular. Arribem a un punt on el terreny es torna verdós i pedregós a la vegada, el cami fa eses i és estret, va fent pujada i fot un vent bestial. El dia és clar, al arribar a d'alt ens trobem en una vall, ens queden uns 300m d+ de pujada. En aqui m'agafa una "pàjara", em costa seguir el ritme dels meus companys, em fa mal la cadera per culpa de la caiguda que vaig patir dos dies abans. El vent és insoportable tot i així els meus companys m'esperen i al cap de poc podem visualitzar el refugi, després d'una baixada força técnica arribem a una vall on ens queden les pistes de la Molina a mà dreta. Nosaltres enfilem la ultima pujada fins a arribar al refugi, a mitja pujada ens aturem perque veiem a una "manada" d'isards, tots famelles amb les seves cries, si no hi han 30 isards no n'hi ha cap, i no exagero! ens quedem bocabadats en veure tal imatge, és maquissima. Després de les fotos de torn acabem de pujar fins a arribar al refugi, on fitxem i ens prenem una birra. Des d'aqui es pot veure el cim del Pedraforca al fons. Ara ens queden 12km i 350m d+, això ja està xupat, tot baixada excepte la pujada a les Penyes Altes.
Sortim del Niu de l'Àliga escopetejats cap avall, baixem 5 km del tirón, per un caminet de baixada molt técnic, tenim que vigilar perque una caiguda pot ser força dolorosa, l'entorn és maquissim, una estampa preciosa!. Ara ens queda 1 km de pujadeta per un corriol fins a arribar a Penyes Altes, les ultimes rampetes es fan durilles, coronem a les 11'45, les vistes de la Cerdanya des d'aqui són brutals. Ara ens queden 6 km més de baixada, primer un corriol molt guapo on li fotem molta canya, ens tornem a picar un altra cop, l'etapa d'avui està sent trail running total! quan arribem al Coll de Moixerò ens trobem en una vall plena de vaques i moltissima boira, molt densa en aqui, seguim el cami estret que passa aquesta vall fins que arribem al Coll de la Trapa (1824) en aqui agafem un corriol molt técnic de baixada, és fa durillo perque és força llarg i empinat, el terreny rellisca molt, en aqui pateixo una caiguda sense lamentar res de res, Quan arribem abaix, el camí planeja una mica però segueix baixant. En aquest punt el tigre i l'Ernest visualitzen uns rossinyols i es posen a buscar bolets jajaja. Jo m'estic enfredant i segueixo sòl una estona. Per sort, just quan m'equivocava de camí, els meus companys m'atrapen i em porten pel bon camí, ja ens queda quasi res per arribar al final de la nostra travessa, tres pujadetes de no res i per fi arribem al Refugi del Serrat de les Esposes (1511) on dos dies abans va começar la nostra aventura.
De la Cavalls del Vent m'emporto una gran experiència, vaig disfrutar molt de la meva primera travessa, ja tinc al cap de fer-ne d'altres pels Pirineus. Vaig disfrutar sobretot de la gran companyia dels meus amics Jordi Cols i l'Ernest. Quins cracks!!. El dia 1 d'octubre el Cols i jo repetirem, aquesta vegada en format ultratrail sub-24h, però això ja serà una altra història.