Taga 2040 Evo

Diumenge 18 de setembre de 2011

Sant Joan de les Abadesses (Ripollès)

22'6 Km - 1718+ - 3:38:00

Aquesta cursa marcava el meu retorn a les curses de muntanya després d'una aturada de dos mesos per recuperar-me del final de la temporada anterior en la qual tanta tralla a les potes em vaig fotre. Hi arribava amb un rodatge de només 12km en pista. Vaig estar tot aquest temps recuperant cames fent alguns rodatges d'asfalt per entrenar la cursa a peu del Half de Berga, així que m'encomanava al meu coco i al bon estat de les meves cames.

Són les 9 en punt, donen la sortida, jo com sempre em quedo a la part de darrera, aquest cop amb més motiu ja que per manca d'entrenament en muntanya i estan en fred no vull tenir un ensurt muscular. Just sortir del carrer principal passem pel pont de l'edat mitja que hi ha just a l'entrada del poble i enfilo carrer amunt, al sortir d'aquest agafem un camí que segueix amunt, en aqui ja es forma el primer tap. Sempre em fot molt aquests embussos però aquesta vegada no m'importa molt ja que és la primera cursa que faig en dos mesos. Quan es desembussa seguim amunt, tot i així el camí ja planeja una mica, el terreny està tot enfangat i plè de pel.lacs, he d'anar sortejant, em costa molt adelantar a gent perque el camí és força estret, tindré paciència em dic. Fins al primer avituallament que trobo al Coll d'Art (1000), al km 3 es van formant taps, cada cop em poso més nerviós perque vaig dels ultims. En aquest punt, el camí és fa més dret i comença a pujar, aprofito per avançar alguna posició que altre, el camí serpenteja i en algun punt haig de grimpar una mica. Conforme anem agafant alçada la boira és més densa i va caient una mica de plujim. 

Arribem al segón avituallament a la Collada de Can Camps (1170) al km 5, la boira es va fent més espessa i ja noto una mica de vent. Deixem el  camí estret i el paissatge és obert, entre prats verds i baques aprofito per anar avançant posicions, el grup de corredors ja s'estira i el camí marcat cada cop és més dret. Segueixo amunt, som un grupet d'uns cinc corredors, el desnivell ja comença a calar a les cames i la sensació de fred que tinc va en augment. Procuro no mirar amunt, es millor així perque la veritat és que aquesta desanimaria a molts. A mitja pujada arribem al Pla de Maus (1400), al 6,4. Aqui hi ha un avituallament liquid on aprofito per veure aigua i seguir cap amunt...aixeco la vista i veig que el terreny es torna més vertical pero em sento bé de cames i animat per pujarlo a bon ritme. Segueixo pujant sempre avançant a gent en aquesta pujada, el terreny es va tancant i a vegades torna a camp obert, el fang que hi ha és bestial i cada cop em trobo amb més pel.lacs. Al cap de poc ja em trobo a d'alt del primer cim, el Puig Estela (1900) al km 8. Fins aqui ha estat durillo, sobretot l'ultim tram.

Després de passar el control en aquest alt toca crestejar i baixada, es tracta d'una baixada força técnica, a camp obert, haig de vigilar a on poso els peus, un mal moviment i adéu turmells. Al arribar abaix a la Portella (1700) al km 10,5 ens ve la pujada que ens durà fins al cim del Taga (2040), es tracta d'una pujada no tan pronunciada com l'anterior però hi ha molta boira, fa vent i fred, en aquest punt em trobo a molts corredors baixant del cim que fan el trajecte de tornada. En uns minuts arribo al cim, toca avituallar-se i a baixar s'ha dit!. Aquesta baixada la faig a tota pastilla, no és gens perillosa, en aqui ja començo a abançar a altres corredors, la boira és molt espesa, arribo a la Portella i torna a venir pujada fins al Coma d'Olla (1700) Km 14. En aquest punt la boira és bestial, no veig la senyalització, no veig res de res, em poso molt nerviós, em trobo a camp obert i em poso a cridar desesperat, per sort un noi de l'organització em sent i per les seves veus trobo el camí, en dos minuts el veig i m'indica la senyalització i em diu que no té pèrdua.

Baixo per un corriol força vertical, el terreny está tot mullat, rellisca, però sento l'alé del que em vé darrera, no em pot passar, no el deixaré passar! baixo a tot drap, me la jugo, si caic cagada! arribo abaix, el corriol fa pujada, apreto les dents, torna a baixar, varis revolts, arribo a camp obert. La boira no em permet veure la senyalització però un noi de l'organització ens indica el camí. Ara vé una baixada forta i amb els nervis...ostia al canto! de morros, no ha passat res, no m'he fet mal, merda!! em poso el dorsal com puc i segueixo. Mig dolorit arribo al control de la Collada de Can Camps (1170) Km 17'5, al intentar marcar amb el xip em dono compta que no el porto..merda!! a la caiguda i al treure'm els guant dret l'he perdut, sense pensar aviso de l'incidéncia i tiro milles abaix, creuo un cami forestal i agafo un altre corriol de baixada, força técnic per cert i tot enfangat, vaig pensant en que em descalificaràn però més que res em sap greu perque hauré de pagar el xip i perque serà la primera vegada que em descalifiquen. Jo estic a tope per arribar, no constarà a les classificacions pero creuaré la linea d'arribada. Quan acabo de baixar aquest corriol arribo a la part alta del poble, vaig "xuscadissim"!, uns quant girabolts pels seus carrers, torno a creuar el pont medieval i arribo a l'arribada del passeig, tothom animant, jo a tope! creuo la meta pero no puc fitxar...descalificat!!!...un altre dia serà, em queda un mal sabor de boca però satisfet per la cursa que he fet i pel meu bon retorn a les curses de muntanya.