Cursa de Panxampla

Diumenge 1 de Maig de 2011
Alfara de Carles (Baix Ebre)
30KM - 2150+ - 4:44:00

Aquesta cursa era molt esperada per mi, recordo que un any abans, m'he la vaig trobar per internet i quan vaig veure el desnivell que tenia i la seva duresa no em vaig atrevir a inscriure'm. Aquest any les coses eren ven diferents, em sentia fort per afrontar-la i més tenint la marató de Zegama i la de Berga a un mes vista. Panxampla suposava un test excel.lent de cara a afrontar aquestes dues maratons.
Com m'agraden les curses del Circuit de les Terres de l'Ebre!, em tenen enganxat, aquesta és la tercera que faig en un mes, i la segona a Els Ports, amb l'al.licient que coneixeria una altra part d'aquestes muntanyes, igualment dura que la part dels Faigs.
Aquesta vegada em vaig desplaçar a Alfara de Carles, a la comarca del Baix Ebre, a 12 km de Tortosa en plè Parc Natural d'Els Ports. Erem 90 corredors, i no m'estranya que fossim pocs, perque la cursa era dura de collons. Els organitzadors ja deien que era tot un repte acabar-la, jo ja en tenia una idea feta de quan vaig còrrer a la Sènia. A Els Ports mames pedra i roca per un tubo, i les potes pateixen moltissim. I pel que escoltava que deien els demés corredors, van aconseguir acollonir-me una mica.

Donen la sortida a les 8, i passem per alguns carrers d'Alfara. Just quan sortim del poble començem a pujar per un camí plè de pedra amb força pendent, cada cop més empinat, la roca ja fa acte de presència. Aquesta primera pujada és de 5 km i 470m de desnivell, anem pujant fins al primer avituallament que està al Pel Ras (800m), fins arribar a aquest punt tenim que grimpar una miqueta. Seguidament encara ens queden 100m més de desnivell fins arribar al primer cim que és el Tossal del Montclí (900m), aqui la boira és força espesa i fa bastant de fred, cal dir que el cel està ennubolat. El descens d'aquest cim és molt técnic i perillós, en un punt s'ha de baixar amb corda per una petita de canal i després la baixada és fa empinada i dura per culpa de la pedra fins arribar al Los Bassis (620) al km 7,5, on trobo el segón avituallament. A partir d'aqui comença la pujada més bèstia i dura, molt tècnica (pedra i roca com no) també que és fa eterna, són 2 km amb un desnivell de 500m fins arribar a l'Espina (1120) on trobo el control i l'avituallament.

Estic al Km 10 i porto 2h de cursa, flipo només de pensar amb el que em queda, però em trobo molt bé i sóc molt optimista. 1Km més enllà em perdo pero al cap de 200m no sé si per intuició, em dono compta i giro enrere. Aconsegueixo enganxar-me a un grupet de 3 corredors on 3km més enllà comença el descens més bèstia, tècnic, vertiginós i punt culminant de la cursa; un descens en forma de tartera que s'ha de baixar com els esquiadors, lateralment i anant frenant constantment. Aqui "xalo" com un nen xic, la sensació d'adrenalina que tinc no l'he experimentat mai...ooohhh!!!! impressionant!!. Quan arribo abaix em perdo breument per culpa de la mala senyalització en aquest punt i enllaço amb un corriol de perdra i roca que passa per la Cova dels Adells i continua fins al Coll de Morera on trobo un altre avituallament. Durant tot aquest tros vaig junt a un altre corredor.

A partir d'aqui vé una pujada de 400m molt tècnica, més pedra i roca com no. Jo em trobo molt bé i en aqui começo a adelantar gent. Passat el Masdeu (910) comença un descens per un corriol tècnic molt guapo! en aquest punt "xalo" molt. Aquestes tipus de baixades em tornen boig per la adrenalina que desprenc...estic en tensió constant!!. Aquest corriol desemboca a El Toscà (508) que està situat al km 22, a partir d'aqui oooohhhh!!! hi ha pista!, cal dir que sóc al.lergic a la pista però per una vegada me'n alegro jaja. Una mica més enllà la cosa comença a planejar i em trobo amb un corriol plè de fang i amb un petit rierol. Cal dir que és molt perillós perque hi ha algo de roca i rellisca molt, però jo vaig llençadissim i vaig adelantant, i adelantant més i més corredors. Em trobo realment pletòric mental i físicament. Només em dic que a disfrutar!!!!!.

Al cap de poc em vé l'ultim descens, curtet per això de roca i pedra fins passat el Pas de Peret (Km 24) i més enllà després de creuar el riu per uns tablons de fusta enllaço amb un trosset de pista on trobo l'ultim avituallament. Al cap 1km surto a la carretera on 500m més enllà agafa un corriol que em porta fins a Alfara. En aquest punt el sol fa acte de presència i comença a fer calor, quina sort! perque si hagués sortit abans haguera flipat mandarines! jeje. 1km per dins el poble d'Alfara i cap al Polisportiu on està situada l'arribada.
Aquesta és la cursa més dura que he realitzat fins ara, feliç d'haber assolit el repte d'acabar-la i molt content per la marca que he fet. Un 10 a l'organització, circuit ven senyalitzat (encara que em vaig confondre en la tartera). Avituallaments ven posicionats, no tan ven provisionats com a La Sènia pero totalment suficients. Aquesta cursa m'he l'apunto per l'any que vé perque val molt la pena repetir-la. Per la seva duresa i per l'entorn que és realment brutal.