dimecres, 19 de febrer de 2014

La Hivernal de Campdevànol



Diumenge 16 de febrer de 2014
Campdevànol (Ripollès)
33km - 1878+ - 4:56:32


Aquesta era una de les curses que tenia marcada amb majúscules en el calendari, tenia moltes ganes de córrer-la, però fins una hora abans de la sortida pensava que no ho faria degut a uns problemes lumbars que portava arrossegant durant tota la setmana. Durant tot el trajecte en cotxe des de St Sadurní li vaig estar donant voltes al cap sobre si pendre la sortida o no, i arribant a Ripoll havia decidit que no ho faria. Però al recollir la bossa del corredor i en veure el dorsal em vaig calentar i vaig decidir jugar-me-la, no em podia perdre un festí com aquell.
Durant la previa de la sortida peto la xerradeta amb amics i companys, i m'entero de que ens retallen la cursa 9km per la nevada caiguda durant la nit en els punts més alts. Només pujarem a la Covil i a la Coma Ermada ens desviaràn cap avall. Si la organització ha pres aquesta decisió, senyal de que la cosa està fotuda en els cims.
A les 8 donen el tret de sortida, després de passar el tramet de pista inicial agafem un corriol ben enfangat, la cosa ja comença a anar de pujada, durant tres quilòmetres vaig amb la companyia de l'Oriol Antolí, poc després em quedo sol i comença a ploure seriosament, de moment la esquena em dona una treva i puc anar fent bé...aquest corriol té alguns trams complicadets pel fang, on ens hem d'anar agafant els arbres i demés matolls. Arribant al primer avituallament, en una pujada pistera em poso l'impermeable i em canvio els guants que ja duc ben xops. Seguim pujant per corriol i vaig adelantant a gent, alguns d'ells coneguts, en aqui em vaig trobant algunes baixadetes que patinen la ostia, però les baixo llençat i gaudint, interactuan amb el medi per evitar caigudes.
Al km 12, ja pujant, se'm començen a carregar les lumbars, merda! amb lo be que m'estava trobant...apreto les dents i procuro no pensar en coses negatives. Quan arribo a l'avituallament porto les mans gelades, bec sals, quatre xuxes i cap amunt. En aqui comença el gran pepino propiament dit, en algún tramet la cosa patina molt i tinc alguna petita caiguda, comença la neu...i a nevar. Quina passada de paissatge, estic disfrutant com un camell. Anem pujant i agafant més desnivell, fa més fred i jo ja torno a portar els guants xops i les mans glaçades...i l'esquena suposo que també perque no noto el dolor d'abans. Amb aquests pensaments arribo a la Covil sense adonar-me'n, però al acabar de pujar més amunt i fer la baixada a la Coma Armada em quedo ben glaçat, el vent lateral fa que se'm congeli mitja cara, les mans em fan molt mal i els flocs de neu no em deixen veure bé. Un cop arribat al coll, surto cagant llets cap avall...i txalant com un nen!. Aquest tram obert entre la neu pols em deixa ben al.lucinat, el que estic sentint és brutal, les potes tiren i el paissatge és de postal.
Arribo a un corriol que va per dins el bosc, ben parit...xof xof, fang i més fang, pluja a doju i més mal de mans. Més corriols juganers per entre el bosc, que amb la boira li dona a l'entorn un toc a conte de bruixes. Tot brutal!. Al km 25 l'esquena torna a fer de les seves, apreto les dents altra cop...vaig seguint i gaudint del recorregut enfangat i també adelantant a alguns companys. Amb aquesta txalada del quinze arribo a la baixada final cimentada, ja puc veure Campdevànol a sota, en aquest tram em passen dues noies que van com a fletxes...entro ja dins el poble, estic molt content perque no m'esperava córrer aquesta bonica cursa i a sobre disfrutant-la. Entre pensaments agradables i amb l'esquena ja demanant l'hora, arribo a la linia d'arribada amb un somriure d'orella a orella.