dilluns, 10 de febrer de 2014

Hivernal Sant Esteve-Saldes

Dies 31/1 de febrer de 2014
St Esteve d'en Bas (La Garrotxa) - Cases Noves del Collet (Berguedà)
75km - 3546+ - 20:48:04


Per fi havia arribat el dia de la temuda SS, cascar-se 90km i 6000+ a principis d'any, sense tenir el ritme i els suficients kms a les potes per assolir una distància tan llarga no era res fàcil. Els 69km de la Volta a la Vall d'en Bas se'm van atragantar en la seva part final. Però amb un somriure, ganes i amb mentalitat postiva tot és possible. La fe mou muntanyes que diuen no?. Doncs amb aquesta mentalitat arribava a aquesta ultra pirata by Tallaferro, amb recorregut creat pel Joan Iborra, que venint d'un savi de la muntanya com ell prometia ser realment espectacular. 
El grup d'inici, els que volem fer tot el recorregut sencer el formem el Joan Iborra (mestre de cerimònies), Capi Artigues, Laura, Pere Masó, Jaume, Albert, Xavi, Natalia i servidor, més endavant, sobre el km 47 al Refugi del Cobert de Puigcercós se'ns afegiràn la resta de companys. 
Sortim sobre quarts de deu de la nit de St Esteve d'en Bas, fa menys fred del que em pensava, però vist com estava de nevat a Saldes m'espero una segona part de la ruta molt freda...els dos primers kms són totalment planers, anem al trote suau, a diferència del track original no passem per Hostalets d'en Bas i ho fem pel seu costat. Ara agafem un camí que ens ha de portar fins a St Miquel, són uns 460+ en poc més de dos kms, la pujada per això es deixa fer. Al arribar a St Miquel ens trobem amb neu, no ens esperàvem trobar-nos-la sobre cota 1000, per sort és tova i no hi ha problema de patinades. Seguim pujant una mica més, agafem corriol que ens ha de portar a Coll de Bracons creuant tota la Serra De Llancers, en aqui ja trobem neu a doju i fot fred, i no parlem de la boira espesa que ens obliga a treure'ns el frontal i dur-lo a la mà per poder veure el camí. Aquest tram entre boixos, de dia és la ostia en patinet però aquesta nit, amb les inclemències del temps es fa dur i fins i tot tètric, conforme anem avançant ens comença a ploure i el vent fa acte de presència.
Arribem a Coll de Bracons sota un vent acollonant i jo amb les mans gelades, l'he cagat en no portar-me els meus guants 'potens' impermeable, això fa que per moments em ratlli...ràpidament evito pensar en coses negatives. Creuem la carretera i agafem un corriol ben parit tipic de la zona, de fulles i pedres que ens fa passar pel Coll de la Gallina primer i després pel de la Foradada i el de Joan. Poc després del desviament que porta al Pic de l'Àliga agafem un corriol de baixada ben maco per després enllaçar amb un tram pistero que ens porta a creuar el riu Ges. Com tota gran baixada, ve pujada al canto...corriol dret de 380+ en quasi tres kms que ens porta fins al Coll Hi era de Massa. Seguidament corriol de baixada ben estret amb molt de fang, en situació normal seria un corriol dels macos per poder córrer, però el que ens trobem és una enfangada del quinze amb les seves patinades corresponents, a mi personalment se'm fa molt estressant, vaig darrera del Joan, flipant de com baixa el crack. Cos endavant, cul enrera i baixar concentrat i lo més ràpid possible, en aquestes baixades amb fang si camines t'en vas a terra. Arribem abaix el Xavi i jo junts, esperem els companys que acabin de baixar i seguim la marxa. Pujadeta, tramet entre esbarzers i cami de 4km fins a Sta Maria de Basora que se'm fan una eternitat degut al forat que tinc a l'estòmac i el fred que tinc.




Arribem al Poble i parem a menjar, tinc una gana que em moro, menjem entre el soroll dels caçadors que ens trobem en allà i el fum dels seus cotxes. Uff!!. Carreguem aigua de la Font (gràcies Joan per trobar la clau de pas) i seguim la marxa. La parada el poble ens ha deixat a tots ben gelats, jo ja torno a tenir les mans gelades i em fan mal la punta dels dits. Fins a la Farga de Beblé el tram va de baixada, al arribar en allà agafem un corriol ben estret, dret i empinat que el Joan ens diu que va pujant progressivament...i un colló! jaja, els primers 200+ pujen ben drets, amb algún trosset empinat i tot. Arribem a un petit descans, agafem aire i seguim pujant, ara si que ho fa progressivament ;-). La resta de pujada fins a la Ermita de Sant Martí de Vinyoles la fem ja a trenc d'alba, amb unes vistes al Puigmal i demés cims realment espectaculars. A d'alt l'Ermita fem unes fotos, impressionant també la sortida del sol. Per fi ens hem tret de sobre la nit, i ben llarga i pesada que ha estat. Sembla mentida com cambia l'estat d'ànim i mental amb la llum del dia, tot es torna de color...fem una petita baixadeta de res i fem l'ascens al Puig-comador, són uns 300+ que amb la energia que m'ha donat la llum del dia se'm fan molt be. Només l'últim trosset de pujada puja un xic dretet. Arribem a d'alt amb força vent, gaudint de les vistes d'Alpens a sota, foteta de turno i baixada ben parida a camp obert gaudint en tot moment d'unes vistes brutals amb alguna petita pujadeta que altre fins el Refugi del Cobert de Puigcercós, aquest tram de 6km se'm fa etern degut a la gana que arrossego i el fred que tinc, aquest estat és general en tots nosaltres, cosa que fa que el grup baixi força ràpid, l'arròs mar i muntanya que ens espera al refugi be s'ho val.

Al refugi ens esperen els amics i companys dels segón grup, el Massa, Dolors, Pilar, Dani, Valentí, el seu gos, i el Manel. Portàvem hores esperant aquest moment per poder entrat en calor i sobretot fotre'ns un bon esmorzar per carregar piles. En quant aquest, realment espectacular. De primer consisteix en un plat de caldo amb galets ben calent (m'en foto dos), un platot d'arròs mar i muntanya bonissim, unes mandonguilles que ens repartim entre els més desganats, mel i mató de postre i un tallat...quin luxe!!...i tot sota un clima de camaraderia entre tots nosaltres que fa que la vetllada sigui ben maca.



Després d'aquest brutal kit kat i amb les piles carregades seguim el nostre cami. Després d'un trosset de senderol enllaçem amb un tram de pista guarra que fa pujada, amb fang fins les celles que ens porta fins al bonic poblet de St Jaume de Frontanya. En aquest tram se'ns afegeix el Marc Camí al grup.
De St Jaume a Puig-lluent ens venen 6km amb 700+ que conforme anem pujant ens anem trobant neu, i més neu...la pujada es fa eterna però les vistes que ens proporciona la Serra del Catllaràs són espectaculars i sobre el terreny ben blanc fan que sigui de postal. Arribant al Puig-lluent (no coronem) els gruixos de neu són cada cop més considerables, amb la Natalia anem comentant que haviem d'haver dut les raquetes de neu. La neu està ben toveta i no és cap impediment per poder caminar i trotar la mar de bé. Veure el Massa tornar a les andades després d'una llarga lesió i disfrutant com un cotxino no té preu...i el gos del Valentí tot feliç amunt i avall buscant el tronc que algú que altre li va tirant pel que vagi a buscar també...i les conversacions disteses i agradables que anem mantenint el grup enmig de la suau nevadeta que ens està caient...uff! aquests moments no tenen preu, són Pura Vida. 




Arribats a d'alt de tot, a cota 1700, iniciem una dura baixada corriolera entre la neu i el fang, un xic dreteta al principi, patina força però és molt xula. Arribem a una pista, i just en aqui ens trobem l'Esteve, que ha pujat des de les Cases Noves per afegir-se al grup. En aquest punt vaig mig apajarat, i no de mal de potes ni res fisic, sino de la quantitat d'hores que porto sense dormir. Com tota ultra, ja se sap que hi ha moments de 'baixón', així que no em preocupo i poso pilot automàtic. Seguim la pista i agafem un corriol que va baixant, comença a ploure...poc després ens donem compte que ens hem equivocat de cami...ens toca baixar camp a través per trobar la pista que buscàvem i que ens ha de portar fins a les Cases Noves. En aqui em desperto i em despejo de cop, aquest contratemps em treu del meu estat de 'trance', baixar ben dret camp a través amb fang requereix concentració. Arribem a la pista i un grupet ens desmarquem i ens posem a córrer, seguim així fins a un desviament, parem a esperar a la resta de companys, la pluja cada cop és més forta i se'ns ve la nit a sobre, i no cal dir que anem calats de fred fins el ossos, de cap a peus...en aquest punt comencem a pensar que ho haurem de deixar a les Cases Noves, la que ens ve a sobre és molt dur. Ens esperen 4 horetes d'odissea, i la cosa pinta ben malament, sense trobar cap més lloc habitable fins a Saldes, si algú agafa una hipotermia l'haurem ben cagada. Al arribar al poble, sota una pluja que va a més i tots morts de fred decidim plegar.
Podem estar contents dels 76km que ens hem cardat, sota una meteorologia en contra des del principi. I tot i així hem disfrutat molt, però no estem en una cursa oficial i no val la pena jugar-se-la. Fins aqui ha estat tot relativament perfecte, ens ho hem passat de puta mare. 
Ha estat un entrenament ideal de cara a les dures ultres que ens esperen...ha estat una HIVERNAL en tota regla!. Moltes gràcies Joan, Capis, i tots els amics i companys Tallaferro que s'han donat cita en aquest sarau tan ben parit per fer-me passar un cap de setmana de luxe.