dilluns, 17 de febrer de 2014

Voltant pel GR-1

Dies 6/7 i 21 de desembre de 2013
Ripollès/Osona-Lluçanès/Berguedà


El Josep Artigas i l'Oriol Antolí es van proposar de fer el GR1 Sender Transversal, aquest sender comença a Sant Martí d'Empuries i arriba fins a Galicia, concretament a Finisterre. Ells per això, volen fer tot el GR1 català, des de Sant Martí d'Empuries fins a Pont de Muntanyana, a la Ribagorça. El Capi va penjar un post al grup de Tallaferro al facebook per si algú estava interessat en acompanyar-los en algunes etapes, i jo quan ho vaig veure no m'ho vaig pensar dues vegades. M'encanta conèixer noves contrades i compartir entrenaments i experiències amb amics i companys cremapotes com jo.

Etapa St Pau de Seguries-Alpens (52km-1500+)

Sortim de St Pau sobre les 8 del matí, ens ha costat molt sortir del caixer on ens hem 'refugiat' mentres el Capi treia calers, és que bbrrr!! estem a -5 graus!. En aquesta etapa sóm el Capi, l'Oriol, la Laura, el Jordi Xaus i servidor. Finalment sortim del caixer cagant llets per entrar en calor, el paisatge és molt xulo, està tot ben gebrat, just sortir del poble agafem un camí a mà esquerra que té una pinta molt guapa, fem cosa d'un o dos km i ens donem conta que no anem bé, no trobem les marques del GR..uff començem bé doncs, jaja. Baixem a la carretera i ara sí, veiem les marques i el gps de l'Oriol ja marca el camí bo. Creuem la carretera i agafem la pista que va pel costat del riu Ter, fem el tram al trote, amb molta xerrera i 'rises', al arribar a les afores de St Joan de les Abadesses passem la Via Verda del Ferro, un tramet més al trote i arribem al fantàstic pont medieval de St Joan i des d'allà anem al centre del poble on ens està esperant la Sílvia. Amb 12km a les potes ja toca anar a esmorzar al bar on aprofitem per fer un cafè amb llet i un croassant.






Sortim de St Joan direcció Ripoll, a les afores, agafem un camí bastant descuidat i amb malesa que va pel costat del riu, ara ja fa un sol ben maco. Enllaçem amb un tramet de camí ampla però ben parit amb paissatge verdós, la cursa de Comtes i Abats tinc entés que passa per aqui...un xic més endavant connectem amb un corriol molt maco de baixada que fa les delicies de tots nosaltres i que el fem a ritme guapo. Ara més pista al trote pel costat del riu Ter fins arribar a Ripoll on ens espera la Silvia, passem per la plaça on hi ha el monestir de Sta Maria de Ripoll, hi ha un ambient brutal i està ple de parades. Nosaltres cap al bar a fer una Voll i a menjar un entrepà que ja portem 25km a bon ritme i hi ha gana.

Sortint de Ripoll agafem pista de pujada fins arribar a sota de les antenes i seguim per més trams pisteros i algún que altre corriol amb alguna despistada que altra que ens fa recórrer un parell de kms més...tot aquest tram fa uns 250+ per dins el bosc i a camp obert, molt xulo en quan a vistes, sobretot les que tenim al Puigmal i a la Vall de Ribes tota nevada. Seguim així fins arribar a una pista de baixada que ens porta a la carretera, seguim uns 200 metres direcció a les Lloses i enllaçem a un tram de pista cimentada de pujada molt emplalagosa. A falta d'emocions fortes, el grup seguim de xerrera i de 'rises', i gaudint això si del paissatge verdós que ens envolta i de les muntanyes nevades darrera nostra. Arribats a un punt agafem pista fins a un mas, i des d'aqui un corriol ben parit que ens fa pujar un xic més fins arribar poc després a un camí ample que ens duu fins a l'ermita de Sta Margarida de Vinyoles, on podem gaudir d'unes vistes espectaculars al cims del Montseny, la Mola i Montserrat, tots ells emergint per sobre d'un mar de núbols, i per l'altra banda tenim el Puigmal i diferents cims de la Vall de Ribes. En aqui aprofito per grabar un petit video ben parit dels meus.




Seguim la marxa per un corriolet per enllaçar a un corriol de baixada molt guapo per desfugar-nos de la pista...que com no, ens porta a un altra pista on trobem la Roca Pena, una roca molt peculiar. Foteta de turno i seguim avall fins arribar a Alpens on ens espera la Silvia i el Massa. Bocata de llom amb formatge i Voll al bar per recuperar forces, i d'allà ens anem cap casa de la Deli i el Joan Iborra, mestre tallaferrenc de molta saviesa muntanyera. A casa seva farem nit per la etapa de demà que ens ha de dur fins a Gironella creuant el Lluçanès i entrar a la comarca del Berguedà.
Abans del nostre merescut descans vam poder disfrutar d'un excel.lent sopar a la Fonda d'Alpens, on us recomano que hi passeu a menjar per allà i que degusteu la cua de bou que hi fan que està exquisita!.

Etapa Alpens-Gironella (43km-900+)

A les 8:30 arranquem des d'Alpens, en aquesta etapa ens acompanyarà el Joan Iborra i ens deixa el Jordi Xaus...amb el Joan no farà falta els gps, ja que es coneix tot aquella zona com el palmell de la seva mà...avui fot un dia espectacular, farà sol i en comparació amb ahir al matí res de fred. Després d'un breu corriolet de pujada just sortir del poble enllaçem amb pista. L'etapa d'avui serà encara més ràpida que la d'ahir, ja que té poc desnivell, així que tocarà córrer més encara. Els primers nou kms són pista i més pista tirant a baixada i d'anar trotant i xerrant, el Joan de tant en tant va fent incisos i explicant-nos cosetes sobre els llocs per on passem. Les vistes que tenim a banda i banda no estàn gens malament, el temut Sobrepuny volta per allà a l'horitzó...em porta records contradictoris aquell cim, no deixo de mirarme'l de reüll! jeje. En menys que canta un gall arribem a Sta Eulàlia de Puig-Oriol on ens anem al bar a esmorzar, en allà ens esperen la Sílvia i el Massa. En aquest bar cau una butifarra amb pà amb tomàquet i vi amb gasosa.

Amb la panxa plena sortim direcció Lluçà, ja comença a fer sol i la caloreta aflora. Després d'un tram pistero de baixada agafem un corriol ben maco de pujada per enllaçar amb camí ampla, tot aixó 150+ en 2'5km i ara altra baixada fins a Lluçà. En allà tenim la Sílvia i el Massa esperant-nos. És curiós que el poble que dona nom a la 'comarca' del Lluçanès sigui un poblet de quatre carrers. En aqui aprofitem per fer una breu visita al Monestir de Sta Maria amb el seu pati arcat com a principal al.licient.
Just sortir de Lluçà ens desviem uns metres del GR per fer una visita a la Font de les Bous, aquesta font està ubicada sota d'una balma molt maca. Després de la visita a la font agafem el GR de nou, 130+ en 4km de pura pista, i sis més de pista descendent fins arribar a la carretera C-62 on parem a fer una coca-cola en un bar, en allà tinc el plaer de conèixer el Lluís Soler, un gran savi de la muntanya.





Sortim del bar, creuem la riera i fem una petita pujada pistera amb una caloraca del quinze, seguint de lleugera baixadeta i sis km més de pista fins a St Andreu de Sagàs on ens esperen la Sílvia i el Massa al davant de l'esglèsia. Aquest tram, encara que és molt feixuc pel terreny haig de dir que les vistes són brutals, ja que ens anem acostant al Berguedà i podem veure el Rasos de Peguera i demés cims del pirineu oriental. També em sorprén la quantitat de cases rurals que ens anem trobant pel camí. En aqui ens deixa la Laura, ja que arrossega un esguinç en un turmell des de fa uns dies i porta una bona quilometrada aguantant el dolor.
Ara sóm el Capi, el Joan, l'Oriol i servidor, la propera paradeta la farem a Olvan, just sortir tenim un petit despiste en trobar el GR que ràpidament sol.lucionem...fins a Olvan són 7km quasi de baixada, bastant pisteros però més divertits que els anteriors. Quan arribem al poble aprofitem per fer una paradeta al bar Els Caçadors (o les caçadores, depén de com es miri ;-) on trobem a la Laura, el Massa i la Sílvia fent un 'piscolabis'. Nosaltres Voll al canto que anem morts de sed.




Fins a Gironella ens queden 5km de petits puja i baixes amb algún corriol que altre que com no, fem que siguin divertits amb les nostres xerrades maques. Arribem a Gironella sobre les quatre i mitja de la tarda, poble molt guapo, amb el riu Llobregat tot imponent creuant-lo. Quan arriben els nostres amics aprofitem per fer unes cervesetes i a petar-la una estona. En aquest bar em cardo un plat de callos amb el Joan Iborra que ens senten com la gloria.
En aqui acaba un gran cap de setmana voltant pel GR1, per unes boniques terres i indrets que desconeixia i amb la gran companyia de grans cremapotes i de bellissimes persones.

Etapa Gironella-Pont de Llinars (43km-1600+)

Dues setmanes més tard torno a acompanyar el Capi i l'Oriol en la següent etapa, aquesta ja serà una mica més trepidant en quan a recorregut, amb una mica més de xixa i varietat. Serà una etapa 100% Berguedà. En aquesta, serem el Capi, l'Oriol, el Diego Gàlvez i servidor. La Sílvia ens vindrà a recollir a Pont de Llinars que és el lloc on donarem per finalitzada l'etapa.
Sortim de Gironella sobre quarts de nou, fot una mica de rasca però el dia promet ser totalment clar i agradable. La primera part del recorregut segueix la tònica de la anterior, molta pista i vistes maques, portem un ritme molt alegre, al km 6 arribem al Coll de Ballús. seguim amb més pista i gaudint del paissatge. Sobre el km 11 passem per l'esglèsia de Sta Maria d'Avià, que com no, i va sent la tònica del GR1, allà on és veuen avets hi ha un cementiri, i el GR1 passa practicament per tots els cementiris de les poblacions per on passa.




Fins a l'Espunyola, que serà la seguent població per on passarem, fem més pista i gaudim de les vistes entre d'altres al cim d'Estela i el Tossal de St Salvador. Arribem a l'Espunyola, amb 21km molt ràpids a les potes i amb molta gana. Tenim una feinada enorme per trobar un bar on poder comprar una beguda, al final anem a parar a Cal Marsalet, on té una pinta de que foten uns esmorzars de 'luju', la seva cambrera l'Anna, una noia molt simpàtica i agradable que ens rep amb un somriure molt sincer. No deu estar acostumada a veure per allà a quatre il.luminats vestits amb malles i que venen des de Gironella corrent. En aquell bar cauen unes torrades amb truita d'alls tendres i les Volls de turno. Ens fem unes fotos amb l'Anna, que molt amablement es presta a posar amb cadascú de nosaltres. El Diego va fent bromes i fa que tots passem una estona molt agradable en aquell bar.

Sortim d'allà amb les piles carregades, a partir d'aqui ja comença a venir la xixa maca, sortint del poble agafem un desviament per camí ampla i corriol cap amunt, ens espera un desnivell de 500+ en els propers 5km, això ja començar a molar més!...passem per una ermita que es diu Sants Metges, conforme anem pujant podem gaudir d'unes vistes espectaculars de tot el pla que tenim just a sota i de Montserrat...passem per trams tancats, entre els arbres i amb ombra, i per trams oberts on el sol cala de valent. Poc després passem per Capolat, on podem gaudir d'unes boniques vistes, seguim pujant per pisteta, més corriols, més trams oberts i tancats fins arribar als Tossals. Des d'aqui gaudim de vistes a les restes del santuari del mateix nom i a mig Berguedà. I més endavant podem gaudir de les vistes espectaculars al Cadí, el Pedraforca, la serra d'Ensija i la serra del Verd. En aquest punt estem al punt més alt de l'etapa (1496).




Seguim pels plans de Taravil i més endavant ens ve la baixada que ens porta a Sant Lleïr de la Valldora on abans d'iniciar-la ens aturem un moment per gaudir de les vistes a la serra de Busa, a tot el que he anomenat abans, i a tota la vegetació que tenim sota els nostres peus. Iniciem la baixada cagant llets, primer per una pista amb força pedra i després per un corriolet que fa les delicies de tots nosaltres. Un cop abaix, enllaçem amb pista altra cop, ara tenim la serra de Busa just a sobre nostre, brutal!. Fem 180+ de pujada pistera on podem gaudir dels gorgs del riu que tenim just a sota, i més endavant de les vistes a l'ermita St Pere de Grau d'Escales i la serra de Busa, d'Ensija i la Gallina Pelada. Poc després iniciem una serie de petits puja-baixes per acabar baixant fins a Pont de Llinars a peu de carretera.
Al cap de poc ens ve a buscar la Sílvia que ens porta de tornada a Gironella, on acabem com no, en un bar fent un entrepà, unes tapetes i unes cerveses. Moltes gràcies Sílvia, si no fos per tu ho teniem clar per poder tornar





2 comentaris:

Fran ha dit...

Quina gran aventura Yak! Enhorabona.

Jordi Garcia ha dit...

Gràcies Fran!, l'aventura del GR continuarà.